Una Serena Introspecció

Culturaioci.com | Redacció | Article |13-10-2010

Jordi Gaspar, qui ha treballat amb Serrat, Mª del Mar Bonet, Perico Sambeat, Martirio o Tete Montoliu, ha volgut frenar la seva carrera de col•laboracions amb altres artistes i centrar-se en obtenir una ‘carta de presentació’ pròpia, una obra amb la qual poder posar els punts sobre les is a l’hora de treballar per a algú altre i no només fer el que li demanen.

L’obra en si és profundament peculiar. Una proposta que en principi pot semblar bastant radical, un disc gravat en un ‘hórreo’ gallec recobert de fusta dues vegades centenària en el que només sona un baix acústic de cinc cordes i, ocasionalment, un violoncel durant gairebé una hora destil•lant flamenc i aromes de la Mediterrània.

No obstant, una vegada escoltat el disc, la música és gairebé apte per tots els públics i no és tracta d’un producte ‘elitista’ destinat només als baixistes. És un disc de música molt relaxada, introspectiva que no cerca el virtuosisme i que respecta les seves pròpies pauses però que, a més, com diu el propi Gaspar, ‘és un disc que pot sonar d’ambient’.

A ‘Akixí’, contracció de les paraules ‘aquí’ i ‘així’, Gaspar ha plasmat els seus records i sentiments de forma impressionista en melodies malenconioses i tendres que no es repeteixen i tocant el baix d’una manera que a molts els hi costaria acceptar que el que sona en aquest disc no és una guitarra acústica.

En total el disc té 13 talls dels que 2 són versions, la primera de ‘Cançó per Bubú’ de Jordi Bonell i la segona d’’Arabesque’ de Debussy. Les idees darrera de les composicions varien entre el record de la infantesa de quatre dones (‘Elida’, ‘Elisa’, ‘Maruxa’ i ‘Sol Muller’) i el seu camí cap al món adult, a una cançó d’amor (‘Explicitament’), a un moment en la vida de l’autor amb el seu fill (‘El Arbol’) o el conflicte de la Franja de Gaza (‘Hey Jude, Hey Gaza’) entre d’altres.

En conclusió, un disc molt recomanable a tot aquell que busqui un moment de calma i tranquil•litat. Abstenir-se esclaus del rellotge.

PDF


Deixa un comentari