Introducció a GEMINI, per Pere Pons




La remor del sons

L'Ofici (sic) de traslladar a la paraula escrita el llenguatge dels sons et sitúa davant un repte impossible. Conscient que la música te els seus propis codis, en més d’una ocasió m’he qüestionat a l’hora d’escriure una ressenya, un comentari o una crítica a l’entorn d’una creació musical si allò que estava perpetrant era més una interferència que no pas un ajut que complementés la divulgació o la difusió d’aquella obra en concret. Davant la petició de Jordi Gaspar perquè escrigui quatre ratlles sobre el nou treball que acaba de concebre, torna el dubte i regna la incertesa. Li dono al play i tots els temors quedan confirmats. No hi ha res a fer, la derrota és absoluta. Com trobar les paraules exactes per a convertir en verb les notes, els acords i les harmonies que construeixen en l’aire un espai màgic i evocador? Quins adjectius tindran la precisió i l’encís de la subtilesa melòdica que tot ho embolcalla? On es troben els fonemes que permetin compartir una emoció i un pessic que conviden a la recerca de la bellesa des de la senzillesa i el bon gust? Davant l’alfabet infinit de les cordes de Gaspar i Bonell, els cuiros de Blavia, l’alè de Raynald i el cant tel·lúric de Ferran Savall l’abecedari es descobreix incomplet. O sigui que més val que premin el play i, com a providencials inquilins dins un cargol de mar, es deixin bressolar per la remor dels sons amb la mediterrània de fons.

Pere Pons
Crític musical

Comments are closed.