Crònica d’un concert exquisit, a càrrec de Gaspar, Bonell i Blàvia

Per Miquel Tuset

Cartell de GEMINI a La Vicentina

Hola de nou companyes i companys, amigues i amics del Jazz Club La Vicentina. Es necessita una mica de temps per fer una crònica, i ara sembla que el tinc, o sigui, que ara m’hi poso. El darrer divendres 17 de febrer, vàrem gaudir d’un concert exquisit, relaxat i amb una plena concentració i comunió entre tots els presents. Per ser honest, us haig de dir que, coneixent a la persona Jordi Gaspar, i també al músic, i després d’haver-li posat el seu disc “AKIXI” al programa Jazz Club de Nit, m’esperava més o menys el que ens van oferir, temes suaus i relaxats, això si, amb molt més ritme que el disc comentat, per això, em temia alguna reacció estranya del públic. No va ser així, i jo diria més encara, el nostre públic va demostrar una vegada més, que és un públic que entén el missatge, el capta i depura bé, i finalment, ràpidament, l’accepta. Si parlem del silenci, doncs ja ho sabeu els que veniu i els que hi heu vingut; aquest hi és i permanent al llarg de la interpretació.

Els nostres músics varen ser Jordi Gaspar, guitarra baixa / Jordi Bonell, guitarra elèctrica / Roger Blàvia, bateria i percussió. Aquests, ens varen oferir temes, propis en la totalitat de la primera part, mentre que varen començar la segona amb un estàndard, i fent-ne algun més, així com també més temes propis. Bàsicament, el concert va ser la presentació del treball anomenat “Gemini”, disc darrerament enregistrat pel trio i que ens varen presentar a tots nosaltres.

La primera part va començar amb un tema dedicat a Nacho Romero, “1xNR”, molt amic del Jordi, ambdós varen coincidir durant llargs anys com a companys al Taller de Músics com a professors. Nacho no era tant amic meu, però sí, que vaig tenir el plaer de conèixer-lo ja fa una pila d’anys. D’acord amb el Jordi, jo també li tinc fet un homenatge permanent i que el podeu llegir, ja que està penjat al blog, on hi ha també la seva foto. Aquest tema, composició de Jordi Gaspar, és ple de tendresa i record per l’amic perdut. Jordi Bonell, amb el seu estil sobri i elegant, va fer-nos gaudir amb el seu so melòdic. Roger Blàvia, tocant els diverses instruments de percussió, platerets, cajón, i demés, enriquint amb la seva imaginació el tema. Després, va ser J. G., qui amb la seva guitarra baixa va fer el seu primer solo, on ja vàrem veure la majestuosa tècnica emprada i sensibilitat. Després dels solos, varen tornar a fer la melodia, preciosa, suau i tendra. El primer tema, ben aplaudit i que crec jo que va superar l’astorament inicial.
El segon tema va ser “Fels”, de J. B., tema amb més ritme, però molt suau també, mantenint la tònica del primer. Dos temes que ens mostraven l’univers musical del trio de mesters que ens acompanyava. Solo inicial de J. G., per deixar pas al de J. B., aquesta vegada amb un R. B. més percudiu, amb més força i presència, acompanyant al guitarrista, omplint el missatge d’aquest. Tema no massa llarg, aplaudit de nou amb ganes barrejades amb una mena de sorpresa.
El tercer tema, composició de Gaspar, “Gemini”, tema que dóna nom a l’àlbum, va començar com els altres, amb suavitat i molta concentració per part dels músics. Jo diria que aquesta va ser la clau del concert, una total concentració i seguretat en el missatge musical ofert al públic. Tema amb una mica de regust flamenc, al menys així sonava la guitarra de J. B. Com va sonar la guitarra baixa en aquest tema, carall, amb quina precisió i sensibilitat la va fer sonar G. Què preciosa va ser la comunicació entre ambdós guitarristes i quin magnífic final, tots tres alhora.
El quart tema, “Colorines”, composició d’un amic de J. B., que tampoc hi és entre nosaltres i que va començar amb la guitarra elèctrica de J. B. fent la melodia, amb aires mediterranis, un tema amb una mena de frescor i ritme calent i viu, gràcies a les mans de R. B., per després fer la seva interpretació de la mateixa, en format improvisació, de J. G. El solo següent de J. B., va mantenir la frescor i el ritme, amb un regust “sabroson” a l’estil de Gato Pérez. Amb una mica de imaginació, podies escoltar al Gato cantant aquesta “rumba” , delicada, molt delicada, però.
Varen continuar amb un altre tema de J. G., anomenat “Fe cega”, dedicat als seus nens, fills. Tema del qual va comentar que era la cosa que l’ajudava a tirar endavant. Aquí va ser ell qui va començar el tema, amb el majestuós so de la guitarra baixa Tacoma. El va seguir J. B. mantenint el ritme viu del tema i amb el so brillant de la seva guitarra. Sons mediterranis, amb records del sud, frescos i vius en el ritme. Sempre, R. B., el constructor de ritmes al costat, i sempre a la guait de volums i silencis.
El següent tema de la primera part va ser “Oliveta”, composició de J. B., dedicat a un dels dos gossets “Chihuahua” que te. Tema iniciat per la percussió de R. B., per ja començar la melodia el mateix compositor. Tema també viu de ritme on els dos guitarristes s’ajunten per fer un trosset de la melodia en crescendo. Segueix el solo de la guitarra baixa magnífica, amplificada amb un ampli de greus i un altre d’aguts, per donar color a tots els sons obtinguts d’aquesta meravella. El compositor continua amb claredat prístina amb un so clar i nítid un magnífic solo, mostrant-nos la tècnica emprada. Mentre, se sentia la veu del percussionista, acompanyant-lo. I així vàrem arribar al final de la primera part.

El descans va servir, una vegada més, per contrastar les opinions dels presents i confirmar el que ja havia anat copsant entre el públic. Astorament inicial per donar pas a la gratitud final, deguda a l’acceptació total del projecte presentat per tots tres músics.

La segona part va començar amb un estàndard dels bons, amb ritmes calents, com li agradava a Dizzie Gillespie, un dels primers en incorporar les percussions llatines. El va començar J. B. fent la melodia i també fent el primer solo. Tema ideal per començar una segona part, i que ens va fer veure, per si algú no se n’havia adonat, que estàvem davant de tres mestres. Solos impecables, imaginatius i tècnicament perfectes els que ens varen executar els tres músics. Després va ser l’hora de J. G. que va fer-ne un d’excels. Li veies els dits d’ambdues mans circular ràpids, amunt i avall del mànec i tocar les cinc cordes. Després va ser R. B. qui va fer el seu, picant a tots els elements percussors que tenia a l’abast. Finalment, la coneguda melodia del “Night in Tunissia”, i aplaudiments merescuts.
Varen seguir amb un altre estàndard dels bons, “On Green Dolphin Street”, de Kapper i Washington. Tema iniciat per la guitarra de J. B. i sempre R. B. amb el ritme calent fent vibrar el tema. Solo del mateix J. B., perfecte i simple a la vegada. Simple, no vol dir senzill, vol dir executat amb tècnica, però que un no se n’adona de la dificultat en veure la manera fàcil de l’execució del solo. Això fa que a vegades, ni aplaudeixis! Després s’hi va ficar J. G. a fer el seu, clavat i aplaudit. Seguidament, tots tres varen entrar en els “quarts” i “segons”, fent referència als compassos on toquen cadascun dels guitarres per deixar pas a la percussió per fer els seus compassos en solo. Continuaren amb la melodia inicial i ja per acabar el tema, el segon estàndard de la nit.
Ara va tocar de nou a les composicions pròpies, i va ser-ne una de J. G., el tema “6 x 6”, Tema que feia referència a la seva infantesa i que li va recordar les rajoles que tenia a casa seva. Tema suau, com per fer-nos tornar a la primera realitat pròpia. Composició tendra, amb marcat accent Gasparià. Iniciat pel compositor, ràpidament agafa les regnes solistes el guitarrista amb un so amb una sèrie d’arpegis i escales ascendents i descendents impecables. El compositor va continuar fent el seu soliloqui acústic, preciós, sonor de baixos magnífics i melòdics. Mentre, R. B., aquesta vegada amb les escombretes, com sinó hi fos, per donar-li el color adequat a un tema tendra i suau i així acabar-lo.
El darrer tema, abans del bis, va ser el “Rumba R&B” de J. B. també cantat per R. B. mentre el primer feia la melodia. Tema viu, a ritme de rumba, com alguns dels temes interpretats aquesta nit. Va seguir J. G. amb un magnífic solo a guitarra baixa, circulant amunt i avall i introduint licks diversos d’alters temes del món del Jazz. Després va ser el torn de R. B. qui mentre feia el seu solo tocant els seus estris, cantussejava, seguint la melodia que feia el guitarrista. Finalment, i en tornar a la melodia, varen fer el mateix, percussionista i guitarrista, cantant un i acompanyant a l’altre.
Després de repetits aplaudiments, vàrem aconseguir que fessin el seu bis de rigor, i que va resultar ser un Blues, el “Blues in the closet” de l’Oscar Petitford. Tema iniciat per J. B. amb la seva guitarra amb so nítid i clar. Va seguir un altre magnífic solo de J. G. mostrant-nos de nou la seva brillant imaginació. Mentre, R. B. seguint-lo amb el charles i les escombretes. Li va seguir J. B. en un de curt per deixar pas als “quarts” que donen sortida a solos a la percussió. Després, varen reduir-los a “dosos” per fer el mateix. Ja varen finalitzar tornant a la melodia inicial, acabant el tema i arrencant grans aplaudiments finals.

El comentari final seria que vàrem gaudir d’una altra nit màgica, plena de música, tendresa i sensibilitat. Tècnica, ni va haver per un tub, que es diu. La personalitat dels tres músics dalt l’escenari, amb total tranquil·litat, presència i experiència musical i humana, van fer la resta.
Agrair una vegada més als amics col·laboradors el seu suport i a tothom qui va venir, ja que sense vosaltres aquest Jazz Club La Vicentina no podria existir.

Ja finalment, recordar-vos que si voleu venir el proper divendres a la Jam Session de febrer coordinada pel gran Geni Barry i acompanyat d’un grapat de professionals, hi esteu convidats, literal, ja que l’entrada és gratuïta, tot i l’obligatorietat de consumir, a fi i efecte de pagar els músics. S’ha de dir que aquesta activitat està parcialment subvencionada per la Regidoria de Cultura del nostre ajuntament, per la qual cosa, els mostrem el nostre agraïment. Miquel tuset.

Comments are closed.