Gemini per Candido Querol (b-ritmes)

Disseny preciós de Merche Gaspar per embolicar nou composicions intimistes amb cert aire de jazz mediterrani, si et serveix com a definició per expressar el que aquests tres músics ens ofereixen. Quatre temes de cada Jordi i per tancar Secreto de Mompou (Déu n'hi do). El primer tema Passatge Klein AQUEST destacar el suau rasgueo, suposo que amb l'arc i el contrabaix de Gaspar i els mil detalls de les percussions de Blavia, sempre li ha interessat Blavia aquests sons propers a l'orient que permeten relaxar-se entre múltiples imatges. Gemini, el tema que dóna nom a la feina, ens presenta la primera sorpresa, la veu de Ferran Savall, que només amb els seus murmuris (sense intervenir paraules) enriqueix de quina manera aquest univers musical. La meva superior, la guitarra de Bonell és mediterrània pura, amb aquests tocs gairebé flamencs de Blavia, ara Gaspar està amb el baix elèctric, molt art. 6 x 6, segona sorpresa, la trompeta de Raynald Colom, aquest home està en mil projectes, però és que els engrandeix de manera, meravellós seu so. 1 x NR les percussions de Blavia són ara les que manen, però quan es cola Bonell, pot fer el que vulgui, aquest músic té un so propi equiparable a Scofield o Frisell, paraules majors perquè creus que gent tan dispar com Juan Perro o Alfonso Vilallonga el busquen. En Chiqui torna a aparèixer la veu de Savall, de nou sense paraules, però amb un registre que li permet pujar i baixar pel pentagrama com vol. Al Fe cega, són tres instruments treballant a l'uníson. Al Oliveta, Blavia vol portar-nos de cap a l'Àfrica més negra, però Gaspar li surt replicador, bonic duel. Per acabar Secreto de Frederic Mompou i Dencausse, de nou la trompeta de Colom, elevant-se a dalt de tot. Duel de cordes meravellós dels dos Jordis, Mompou podria estar orgullós del que fan aquests músics amb la seva composició, una delícia.
Candido Querol

Comments are closed.